dijous, 10 de març del 2011

El pa aliment universal.

Un dels treballs que estic fent en aquests moments i que em llibera de tensions és la preparació del meu llibre de cuina.
Aquest, vol ser , no només un compendi de receptes sino que vull recollir tradicions ancestrals culinaries desde que el món és món.

Un d'aquests aliments és el pa.

Actualment comprem el pa, ja sigui en fleques o al super i els més agosarats el fem a casa.
Però la història del pa és la nostra història, tinguem la cultura o religió que tinguem.

L'origen del pa es remonta ja a la època neolítica , on els nostres avantpassats van començar a recolectar el blat i finalment van acaban conreant-lo.
Això va ser l'origen de l'aliment més universal: el pa.

Però es menjava àzim , es a dir , sense llevat, no va ser fins a l'època dels egipcis que es va fer el descobriment de la fermentació de la massa.I va ser per accident, un esclau es va deixar una porció de pasta en un lloc calent i aquesta va fermentar, el seu amo al veure el que havia fet el va " castigar" a coure'l i menjar-se'l , però quina va ser la sorpresa que va sorgir un nou aliment saborós que agradava més.

Apartir d'aquí les tres grans cultures, l'àrab, la cristiana i la jueva, han fet el seu pa.
Els cristians menjaven pa àzim, de fet l'hòstia sagrada era àzima, i a la biblia es diu que menjar pa amb llevat era pecaminós, ja que era una pràctica dels fariseus.
Els jueus mengen pa àzim a Pasqua, en commemoració de la fugida d'Egipte, ja que al ser tant precipitada no els va donar temps de que la massa fermentés.
Els àrabs utilitzen el llevat en el seu pa més famós: la pita.

A l'època medieval es menjava pa a tots els àpats i les farines més fines estaven destinades als senyors i la gent més pobre utilitzaven les altres com segó,que era un pa negre.
Una de les farines que utilitzo normalment és d'espelta, que és un blat més resistent i més nutritiu i que ara s'ha recuperat i es ven en botigues ecològiques, i que te origen medieval.

Malhauradament s'han perdut els forns medievals que a moltes poblacions eren els encarregats de coure el pa i ara només podem trobar els pans més industrials que contenen molts aditius alimentaris i que son poc nutritius.
Però a altres països com Italia, Francia, o Alemanya es conserva la tradició de fer bon pa , i les receptes i els forns es pasen de generació en generació.

El pa forma part dels aliments que en la piràmide alimentaria, s'han de consumir diàriament, i per tant s'hauria de donar més importància, i només es veu com un aliment que engreixa.
Segurament a la nostra dieta afegim productes més calòrics i més perjudicials que no pas el pa.
Per tant us animo a que el consumiu pensant que forma part de la nostra història ancestral com a societat i que us aportarà hidrats de carboni , expresats la major part per midó, en menor celulosa, hemicelulosa,dextrines i sucres simples, els lípids es troben en 2-3 % i el pa té vitamines especialment del grup B.

Bon profit.

dilluns, 28 de febrer del 2011

8 de març dia de la dona.

Com molts ja sabeu la meva situació personal laboral és delicada, però un dia com avui les meves pors, preguntes i els meus problemes afloren.
Avui, dia de la dona treballadora: Cada any diem el mateix: que no tenim els mateixos sous, que estem relegades a feines sense responsabilitat, que no podem conciliar feina i família... etc.. etc...
I demà?, avui sembla que tothom te bones intencions, però el dia a dia de les dones ens demostra que no cal només un dia.
Cal que es posi fil a l'agulla i es reguli una situació que perjudica a una part important de la població.
Ara que tenim una situació econòmica delicada , les dones tenim més problemes, moltes han de mantindre la seva llar, ja que el marit o parella s'ha quedat sense feina.Aquests homes que ara son mestressos de casa hauríen d'adonar-se que només treballant desde la igualtat arribarem a quotes de ciutadania justes.
Les dones hem arribat al mercat laboral , però jo em pregunto: A quin preu?, les tasques domèstiques hi son només per nosaltres? o les compartim al 50%?.
Jo crec que falta educació.Només cal mirar una estona la televisió i veure com les dones no surtim mai en el anuncis de cotxes, i sempre als de productes de neteja.
Aquests rols s'han d'acabar.
I si políticament no hi ha cap mesura ja podem plorar any rera any que ens falten drets, que el model de societat que estem escampant als quatre vents és de la dona ,a casa!.

Hauràn de pasar més d'una generació perque tot canviï.I no és gens fàcil , les nostres mares son les primeres que ens recorden que som les ames i senyores de casa nostre i que sense nosaltres res funciona.Elles van creixer amb la consigna de portar una casa, i ho han fet molt bé, ens han criat, han cosit, han fet moltes coses. Però hi han dones que volen una vida més enllà de bolquers i casoles.
I soc conscient que les dones som diferents dels homes en una qüestió molt important per la humanitat: la empatía.Les dones tenien una virtut que els homes no tenien, i és la de cuidadores de fills,aixó va fer que poguessin veure si les seves cries estaven bé o no.En èpoques ancestrals aixó va ser importantíssim per l'especie humana. Però avui en dia aquesta capacitat pot ser tant per una dona com per un home.Conec molts pares que s'encarreguen dels seus fills , igual o millor que la mare, per tant aixó ja no ens diferencía.

Per desgràcia el mon és dels homes, i les dones ens haurem de plantejar fer una revolució social si al final desprès de tantes jornades reivindicatives no ens trobem en igualtat amb l'home.



divendres, 18 de febrer del 2011

L'educació del nostres fills.

Educar amb valors és el més important de la nostra societat.Però avui en dia em qüestiono si això és així o no.
Només hem de veure com l'autoritat dels mestres i dels pares ha desaparegut i els nanos es crien sense cap rumb.
Com a tall d'exemple: ahir mateix, vaig sortir al meu balcó i vaig veure que uns nanos que venien d'excursió , a les mines de Gavà, el soroll que feien era espantós, es barallaven entre ells i es comportavem d'una manera histèrica, en un moment donat vaig veure com agafaven troços de les plantes del planterre de devant de casa i els destrosaven i se'l tiraven per sobre. Indignada vaig cridar-los que deixessin estar les plantes, i la seva reacció va ser enfotren's de mi.Vaig dir-los que cridessin al professor i aquest va treure el cap i li vaig comentar que els nanos estaven destrossant unes plantes, els va fer fora, es clar! però si no arribo a dir res de res els nens haguessin continuat fent de les seves.
Com pot ser que els nostres fills es comportin així?, És falta d'autoritat?, perqué estàn nerviosos contínuament?.
La meva teoria és que vivim en una societat d'inmediatesa i tot succeix molt ràpidament, i que les noves tecnologies ens estan portant a un caos mental important, la individualitat que genera un ordinador no es pot sustituir per el plaer de compartir vetllades amb els teus amics, ara el jovent es refugia a la seva habitació, i ho el seu mon, allunyat de la realitat, així ens trobem amb joves que ni volen estudiar , ni volen treballar, els hem mantingut en una bombolla de super-protecció que al final se'l menja.

En l'alimentació ja ha sorgit una filosofia de viure " slow" és a dir menjar lentament, en front del menjar ràpid i dels aliments preparats que son tant perjudicials per la nostra alimentació.

Però sempre apel.lem a la nostra vida estresada, i potser haurem de considerar que la antiga i sàvia dita de: " menjar poc i païr bé" és potser el que ens cal en aquests moments.
Donat que la crisis econòmica ens està posant en una situació molt complicada, potser caldrà canviar la forma de veure la vida i que tal com ens diu un anunci de mobles: " No és més ric qui més te, sinó el que menys necesita"

Valorar el que es te és una màxima que em perdut, i als nostres fills haurem de ensenyar-los que la vida està plena de petites coses més importants que un ordinador o un joc de consola.
També haurem d'ensenyar-los que l'autoritat és important per el seu desenvolupament com a futurs ciutadans.
Per tant demano a la societat educativa que s'eduqui amb més valors i evidentment , també crec, que tenir un ordinador a l'aula no és educatiu.





dilluns, 14 de febrer del 2011

Les dones egipcies, ara amb més drets?

Avui s'ha dit que en uns dos mesos es reformarà la constitució i es faràn eleccions a Egipte.
Durant els reportatges que hem anat veient per les televisions, moltes dones han participat de la revolta que ha capgirat Egipte.
I ara? es tindran en compte els seus drets?,
No he pogut veure cap notícia al respecte, espero que apartir d'ara les dones egipcies es visualitzin i participin de la vida pública i social del seu país amb tots els drets.
Espero els vostres comentaris.

dimecres, 9 de febrer del 2011

artesania


Fa anys que vaig descobrir que decorar caixes de fusta m'agradava molt.Les primeres les vaig regalar totes, era el meu present a un amic o familiar més íntim, havien estat en les meves mans i les havia anat transformant fins a convertir-se en una cosa bonica que el que ho rebia ( la majoria de les vegades) reconeixia el seu valor sentimental.
Ara les faig com a terapia , m'aillen dels problemes .
ara penjaré unes fotos a veure si us agraden.

dilluns, 7 de febrer del 2011

Ens allunyem dels fogons?

Ens allunyem dels fogons?

Desde que el món és món l'alimentació ha anat canviant segons anava canviant els models de societat, si segles anteriors l'alimentació es basava en subsistència, avui en dia està reconegut que la gastronomia és un art de la mà de grans cuiners i cuineres.

Però el dia a dia de casa és diferent, amb l'incorparació de la dona en el mercat laboral, els nostres hàbits alimentaris han canviat.Enrera deixem els fogons fumenjants de les nostres mares i àvies i hem passat a la cuina ràpida i als plats preparats.

Els dietistes i nutricionistes reclamen que abusar dels plats preparats és llançar-se a una cuina que no conté els nutrients bàsics i que els conservants ( tant habituals en tots aquests productes ) siguin l'ingredient més comú.

Cuinar a casa nostra no te perqué ser un problema, a pesar de la poca conciliació familiar i laboral que tenim, el nostre rebost ha de tenir productes de temporada i tenim que elaborar els plats del dia a dia.

Cuinar no és un pèrdua de temps, és donar als teus, nutrients, amor i salut.Segurament els/les cuineres caseres no reben la recompensa del seu esforç, però estem tots d'acord que la nutrició és el pilar bàsic de la salut i així ho tenim que defendre.

Us animo a acostar-vos més als fogons, la notra salut està en joc.

Olleta de dejuni

Una de les menges més senzilles i econòmiques son les olletes de dejuni, a Sant Mateu la meva àvia quan anava a treballar al tros el seu dinar era una olleta que es feia al camp amb els ingredients que es trobaven allà.Unes bajoques, unes flors de carbassó, una tomateta, ceba, un grapadet d'arròs tot bullidet i ja estava una de les receptes més bones que he provat.
Aquesta recepta jo la posaría com a exemple de com antigament s'aprofitaven els recursos que es tenien a mà.No existia la globalització i per tant la gent consumia productes autòctons, com a molt arribava el bacallà salat que és un aliment que no es fa malbé, també arribava peix fresc, donat la proximitat de Vinaròs al poble.
A les cases santmatevanes es tenien practicament tots els recursos per una bona alimentació, blat, olives, carn de porc, gallines, conills , llet de les cabres, verdures de temporada, fruites, etc...
Però s'havia de treballar molt, no era com ara que anem al super i trobem la carn perfectament envasada i no cal alimentar-la, netejar els residuos que genera, matar-la i conservar-la.En contrapartida no sabem ni com l'han criat, per exemple en gàbies que els ofeguen, ni com l'han alimentat , pinsos que s'han fet de manera irregular i han suposat un perill per la salut humana.
Estem devant de un dilema important per la nostra alimentació, a diversos ajuntaments de l'àrea metropolitana s'ha demanat la creació d'horts urbans on la població pugui conrear els seus aliments, desprès de la cultura industrial on el sól s'ha prioritzat més per la industria que per l'agricultura , ara la nostra solució serà fer de pagesos per poder fer bullir l'olla.
A les zones rurals ho tenen clar, la terra és important i cal mantindre-la.
A les zones metropolitanes estem sotmesos per l'economia productiva i cada dia la dades de l'atur ens posen en una situació més precaria.

Us proposo que consumiu productes de la nostra terra i practiqueu l'alimentació el més natural posible.

Bon profit!.





dimecres, 2 de febrer del 2011

Egipte

Estic veient en directe les imatges d'Egipte i estic esgarrifada.
La situació és molt crítica i s'ha convertit en una batalla campal, desde la televisió es veuen els ciutadans tirant-se pedres i ho han definit com a batalla a l'estil medieval.
Tiren cóctels molotovs i un ha provocat un petit incendi al Museu egipci.Fa 20 anys vaig anar a Egipte i en aquella época al món hi havia la guerra del golf i els hotels estaven plens de soldats norteamericans.
Durant aquell viatge vaig sortir-me de les rutes establertes pels guies locals i vam llogar un taxi que ens va portar a llocs gens turístics, vaig veure l'Egipte real i realment hi havia molta misèria.

Fa una setmana va esclatar la revolta del poble , contagiada per l'efecte de Tuníssia, ara molts països del món están demanant que el president Mubarak marxi, però alhora hi ha un perill greu , ja que Egipte és un dels aliats d'Israel, i un buit de poder a la zona posarà a Israel en una situació perillosa ja que Egipte i Jordania son amics dels jueus, i ara pot esdevenir de tot.

És prou conegut el poder d'Israel , tant a EEUU com a la resta del món, de fet ningú ha sigut capaç de tocar-li el crostó als seus amics jueus, per la seva política represora als palestins, es vulneren el drets humans i tothom calla.Ara potser es farà justícia , donat que Israel , en mig de zona àrab, està en una situació delicada, però tot plegat ens acabarà afectant a la resta del món , pensem que el Canal de Suez és la entrada principal del petroli i la nostra vida s'aturaría totalment sense l'or negre.
M'engoixa una mica tot plegat, aquest 2011 ha començat convuls, a nivell polític, social i fins i tot la natura ens mostra la seva cara més ferotge com a Australia.

Potser hi hauràn més revoltes a tot el món , pensem en les injustícies que es produeixen dia a dia a molts països i els rics son més rics i els pobres no tenen opcions.
Ahir veia un reportatge de Ginea al canal 33 i realment a Àfrica culpen a Europa dels seus mals, durant molt temps vam fer-los esclaus, i ens vam aprofitar dels seus recursos naturals .
M'agradaría molt que aquests fets que succeixen al món ens faci reflexionar i que siguem més justos i que no hi hagin més desigualtats.
Estem devant d'un gran canvi mundial?.




dimarts, 1 de febrer del 2011

teràpia blogquera....

Diuen que xerrar és la millor teràpia , que t'escoltin és reconfortant.Això és el que fan els psicolegs no?, escoltar, però solen tenir poca conversa.
Jo penso que un bon amic és la millor teràpia, sap escoltar i a més a més et dona la seva visió de la situació, ho pot fer perqué et coneix i sap els teus secrets i els teus pensaments més intims.
I com anem a parar als psicòlegs?, perqué no sabem sortir de les nostres engoixes?
La ment humana és complicada , o és la vida complicada?, que és el que més ens preocupa?
Les enquestes sempre posen la situació econòmica , com a primera preocupació de la gent, arribar a final de mes i pagar totes les factures que generem és complicat cada vegada més.Jo que tinc pocs capricis només he de pagar llum, aigua, gas , telèfon i casa , però deu ni do quines despesses!!.
I penso que és el més bàsic, ja no pretenc anar a sopar fora cada setmana, ni portar roba cara, ni tants i tants capricis que molta gent te.
Potser caldrà precindir de més coses , però és just, no tenir al menys el més bàsic?
La riquesa al mon està mal repartida i els que més en tenen se'l guarden i n'acumulen més, sembla ser que els grans bancs tenen grans fortunes als paradissos fiscals, amb aquests diners s'acabaríen les desigualtats al món.
Això em porta al principi, terapies de xerrar, almenys ho trec de dins...

velocitat limitada

Correm, correm, la vida ens fa correr constantment, i ens limiten continuament.Tot conductor sap que hi ha una velocitat per cada tram de la via on circulem, això ens ho dona l'experiencia, es veritat, i que quan ets un conductor novell et cal seguir les indicacions de velocitat i altres senyals de trafic.
Però de vegades les indicacions son massa prudents, hi ha trams que et manen anar a 40Km/h i és totalment factible anar fins a 60.
A la zona 80Km , desde que hi ha la limitació , he estat a punt d'un accident més d'una vegada, abans tothom portava una velocitat homogènia, ara quan s'arriba a l'alçada dels panells informadors i que amaguen els radars, els cotxes frenen de cop.Això provoca més perill que la velocitat més homogènia, el que crec que s'ha de perseguir son els conductors que amb greu perill per els altres conductors, van a velocitats excesives, aquests sí que son un perill pùblic i cal perseguir-los , multar-los i tancar-los a la garjola.
A tot això que vull dir?, doncs el que més fa falta a les carreteres és educació viaria, incorporar-se a una via de vegades és perillòs ja que no hi ha cap cotxe que sigui prou educat i et deixi incorporar tranquil.lament, ho has de fer a la brava amb el perill que comporta.Si fossim tots més conscients que les vies pùbliques son de tots, tothom circularía amb seguretat

divendres, 28 de gener del 2011

Jane Austen

Es coneguda la meva pasió per l'escriptora Jane Austen, sempre he defensat la seva lluita i defensa de la dona del segle XVIII.
I he defensar-la , ja que habitualment se la etiqueta com a una simple escriptora romàntica.
Res més lluny de la realitat, Jane Austen va ser una dona que va trencar esquemes i que va preferir restar soltera abans que casar-se per mantenir el seu estàtus sòcial.
I no és perque no va estimar a un home , així va ser, però les circunstàncies els van ser adverses.
I quan altre vegada va tenir opció a casar-se, va escoltar el seu cor i va decidir que només les dones s'hauríen de casar per amor i no per necesitat econòmica.
Va morir jove i els últims anys de la seva vida va haver de dependre de les donacions dels seus germans, ( quan no es tenia marit ni pare, els germans es feien càrrec de les despesses de les seves parentes).
En les seves novel.les ho explica molt bé , a Orgull i prejudici, una familia amb 5 filles i cap fill, suposa que les filles han de fer un bon casori.La protagonista lluita contra aquesta imposició i es nega a aceptar al seu cosí com a marit, per poder mantenir la casa familiar.
Es evident que escribia novel.la romàntica, però hem d'entendre que en el marc social on vivia, només ho podia dir en un llibre romàntic.
I tant que va dir! i molt!.




dies grisos...

Desprès del fred insoportable, ha arribat els dies grisos, jo aquests dies m'han sentat de maravella, m'agrada la pluja i els tons que te el cel , però avui son més grisos que mai.
El panorama econòmic segueix igual o pitjor, la última mesura del govern central és eliminar les caixes, a Catalunya tenen una història de fa molts anys i fins ara ,amb la crisis, on es van dedicar a donar crèdits a molta gent que ara no poden pagar, les caixes es troben que el seu capital son locals, pisos etc , i son més agents inmobiliaris que banquers.
Hi han estudiosos que afirmen que estem en la 3a desamortizació, on el govern , al obligar a transformar les caixes en bancs, suposarà que les caixes de tota la vida acabin en mans de vés a saber qui, el que si se, és que algú en farà un bon negoci.
Tambè he escoltat que el model social que vivim al 1er mon , s'està desestabilitzant tant que poder arribar a una revolta social important, ja ho vivim a Tunísia , i Egipte va pel mateix camí.
Aquests exemples son de paisos amb governs autoritaris, on les llibertat estàn tan cohartades que el ciutadà està ja sense aire, aquí , on ens venen la moto que tenim llibrtats, jo cada vegada m'ho plantejo cada dia, si es veritat o no.
Com podem ser un país lliure si la tirania ve per el poder fàctic econòmic?.
Desprès de votar, llençem les nostres llibertat , a una sèrie de gent , que acaba mirant-se el seu melic i la seva única preocupació és el seu guany personal.
Ja ho veieu , avui és un dia trist i gris.





dimecres, 26 de gener del 2011

receptes senzilles

Una de les coses que m'està agradant al transcriure les receptes de fa un segle de Sant Mateu , és la senzillesa i economia que les dones santmatevanes cuinaven a les seves cuines.
Hi ha una olla de desdejuni que amb pocs ingredients, com uns cargolets, una flor de carbassó ( molt utilitzat per totes les dones de Sant Mateu ) i unes verdures de l'hort, es feia una olla molt saborosa.
En el temps de la meva àvia no hi havia globalització i per tant només hi havia a les botigues del poble poca cosa, tot era de casa.
Ara seria impensable poder-se proveir de algún producte fet per nosaltres, per poder posar a l'olla, vivim en pisos i no tenim ni un trocet de pati, com a molt un balcó.
Si l'economia fa un catacloc, que serà de nosaltres?.
Els meus avis eren pobres, molt pobres, treballaven de sol a sol , però sempre els vaig veure feliços sense cap discussió entre ells.Per tant , on és la nostra felicitat? en tot lo material que tenim?devegades tinc dubtes.
Les meves reflexions últimament son motivades de la comparativa que faig de com es vivia fa 80-90 anys i la vida d'ara.
Hi han avantatges e inconvenients en les formes de vida, ara qui viuria amb un sol llumet per tota la casa?o sense internet? o sense calefacció?, però entre un extrem i un altre hi han opcions vàlides i seríen magnífiques per no malbaratar energia.
Ho deixo aquí, cadascú que reflexioni sobre les meves paraules.




Crisis, crisis, crisis.....

Les notícies de cada dia no ens donen cap tipus d'esperança sobre el futur laboral de molts ciutadans del nostre país.
Les retallades de pressupostos, llistes d'atur, etc... ens fan pensar de com és complicada la situació econòmica.El que està clar és que el capitalisme ha arribat a les seves cotes més ingrates i abusives de tota la història, hem guanyat qualitat de vida, però a mi em sembla fictícia.
Us sembla qualitat de vida engreixar les arques dels bancs i caixes que aseguren els seus diners al paradissos fiscals i que paguen als seus alts directius pagues extraordinaries astronòmiques?.Com es menja això???
Hi han estudiosos de la situació que dieuen que cal fer un retrocés en l'economia ja que el model ha fracasat. Ha fracasat ja que s'ha basat en el mercat inmobiliari i que a més a més s'agreujarà amb la reducció de les extraccions petroleres.Estem en mans de les grans potencies i el pobre ciutadà no pot controlar aquest poder onmipotent.Bé rectifico, si podriem tenir poder atravès dels polítics però malhauradament també estan atrapats per aquest poder, ja que tenen hipoteques amb ells , amb els favors que els deuen no tenen cap tipus de indepedència d'acció.
Tot plegat em sembla una tiranía ferotge contra el ciutadà.
I per tant la crisis serà sempre per nosaltres, ja que els homes i les dones no som capaços de reac cionar i tallar de sotarel amb aquest problema, no som capaços de fer una vaga o de revel.lar-nos!.
I les empreses ho saben i fan el que els hi dona la gana, maltracten als treballadors, quan els valor més important és el treballador/a.
Tot val per aconseguir uns resultats bons, i deixen pel camí persones, esperançes, il.lusions, etc...
Tinc un amic que em diu sempre que s'han perdut els valors , que no hi ha justícia social, quina raó te!.
Se que soc molt pesimista, però la meva situació és complicada.

dimarts, 25 de gener del 2011

Començo , per fi, el llibre!!!!!!

Fa dos dies que he començat el llibre de cuina de Sant Mateu.
M'ha costat fer la primera pagina , tenia por de no fer-ho bé.
I al començar m'ha donat la força per fer-ho, ja rectificaré o corregiré, però el que està clar es que és complicat i és d'una responsabilitat extrema.Encara no tinc tot el material i cada vegada que investigo en un tema hi han més coses de que parlar...
Avui també he començat amb el blog i clar , tot és una novetat!!!!.
De moment el blog serà privat només per mi, ja el farè pùblic quan pugui.
Ara només probes i més probes...
Aiii !!! quins nervis!!!!